El gegant de Miret

A Organyà tenen dos gegants. La geganta, que porta un càntir, es diu Bordonera, en honor a la famosa font que rega el terme, un dels tresors hidràulics del Prepirineu. El gegant es diu Quimet, i és la representació de Joaquim Miret i Sans, l’erudit que va descobrir —i comprar— les Homilies d’Organyà i centenars de pergamins dels Caboet a començament del segle XX. Els dos gegants presideixen l’escenari de la Fira del Llibre del Pirineu. Ja és la vint-i-vuitena edició, que es diu aviat. És l’aparador consolidat de la producció editorial i literària de la muntanya, que no és poca cosa. Després d’uns inicis a Martinet, es va traslladar a la capital ganxa. Com en totes les coses bones de la vida, la gràcia de la festa és la tensió entre la repetició i la diferència. Tot és igual i tot és divers. El que no canvia: l’escenari, la gràcia de la Noemí Rodríguez traient el suc als autors que presenten novetat, les homilies i els homilietes que les pronuncien. Les parades, els petits rituals com el que, any rere any, fa que les autoritats andorranes —amb el copríncep episcopal, que no falla mai— es retratin amb editors, llibreters i autors del país. La diferència? Doncs que cada any els llibres són diferents. Autors que s’incorporen, d’altres que fan festa, els que repeteixen cada any. I coses que només passen un cop a la vida, com el merescudíssim homenatge a l’Isidre Domenjó, ànima infatigable de la cultura pirinenca, que aquest any se’ns ha jubilat. Gràcies per tanta feina, i tan bona.