La guerra

No sé si recordaran que, fa uns tres mesos, l’Arseni Sugranyes va fer saber a amics, coneguts i saludats que s’havia passat a la mobilitat elèctrica. Ara ens ha dit que n’està molt content. Contentíssim. Que ha estat una de les millors decisions tecnològiques de la seva vida. Potser la millor, després de deixar enrere els productes de Microsoft. Diu que no ha tingut mai ni un problema a l’hora de carregar allà on fos (tot i que podria ser un procediment universal més senzill), que el cotxe no l’ha deixat penjat al mig del no-res, i, sobretot, que s’ha estalviat un munt de diners en carburants. Que l’experiència de conducció és fenomenal, que ara puja a un vehicle tèrmic i tot són estrebades, sotracs i sorolls de metall que frega metall. Només hi ha una broma que enterboleix la seva felicitat: ja no pot entrar a X (l’antic Twitter) sense posar-se de mal humor. Resulta que, sense voler-ho, l’algoritme que remena el megalòman amo de Tesla l’ha posat, sense voler-ho, al mig d’una dura batalla entre els petrolheads –els defensors a ultrança dels motors de combustió– i els que tenen un vehicle elèctric. Els uns se’n riuen dels altres, i els cusen a base de dades de consum, temps de recàrrega, percentatges de vehicles incendiats i bateries de ràpida degradació impossibles de reciclar. La guerra és tan virulenta que, per moments, l’Arseni diu que se sent immers en una seqüela de Terminator, on els robots d’Skynet lluiten contra els humans, però que ja no sap a quina banda està lluitant. No sap en quina trinxera amagar-se, i això és ben fotut, diu. Planyem-lo, pobre.