Bosco Verticale

No podia ser que la capital no tingués la seva part alíquota de gratacels. Bé és veritat que ha començat tard respecte al clot d’Emprivat, i que a la Vila d’Andorra li costarà molt –si és que mai ho aconsegueix– igualar-s’hi. En qualsevol cas, aviat veurem com s’aixecarà una torre de catorze plantes més una a tocar de la rotonda de la Comella, des d’on podrà fer ombra a la seu de la Justícia, com si fos el gnòmon d’un gegantí rellotge de sol que vindrà a substituir l’ancestral Osca del Migdia, a l’obac de la vall, aquell encaix a la carena de la serra que servia perquè els antics andorrans tinguessin present l’arribada del sol al zenit i poguessin anar a dinar a l’hora. Ara, que, segons se’ns diu, la façana no tindrà l’impacte negatiu sobre l’skyline que hauria pogut tenir perquè des del comú s’ha demanat als promotors que l’amoroseixin amb conceptes propers al del Bosco Verticale de Milà, una torre boscada que es va acabar el 2014 i que ha guanyat alguns premis d’arquitectura. Bé, per entendre’ns –perquè el tenim més a prop i hi hem passat per davant un munt de vegades– això vindria a ser com l’edifici de l’avinguda Diagonal 662-664, sí, aquell de les plantes als balcons, que primer va ser la seu de Banca Catalana, després del grup Planeta i ara es veu que el propietari de l’edifici és un fons voltor, en una perfecta imatge de la decadència de la catalanitat. Però vaja, no calia anar a Milà a buscar exemples de boschi verticali, perquè si alguna cosa té el nostre país és que és ple de boscos i n’hi ha de prou costeruts, afededéu.