Els savis

El món és ple de xerraires, d’entabanadors, de passarells, de cantamanyanes –i no hi ha traducció possible al català d’aquesta darrera paraula, que és d’una rara perfecció. El sarramball generalitzat fa difícil que ens concentrem en el que és important de debò. Engegues la ràdio i hi ha una probabilitat altíssima que trobis algú que et vulgui aixecar la camisa, que t’enredi o et desinformi, o les tres coses a la vegada. I què dir de les xarxes socials, que seran molt divertides i entretingudes però s’estan convertint en un patamoll mefític, útil només per passar l’estona i comprovar el preocupant nivell al que està arribant la ruqueria humana i la capacitat que tenen alguns per manipular-te: però per a molta gent és la font única o principal d’informació. Per això quan tens l’oportunitat d’escoltar les paraules d’un home savi torna a brotar una mica d’esperança. Durarà el que durarà (més aviat poc, per desgràcia), però mira, tot això que tindrem. Ahir va parlar, en la sessió inaugural de la 40a Universitat d’Estiu (i Tardor) d’Andorra, el José María Bermúdez de Castro, un dels impulsors del jaciment d’Atapuerca i un dels paleoantropòlegs més rellevants del món. Fa uns mesos va venir el seu col·lega, Juan Luis Arsuaga, i tampoc no fa tant el cèlebre botànic Stefano Mancuso. Sí, tots ells tenen dotzenes de xerrades penjades al YouTube, i ahir el senyor Bermúdez de Castro no ens va explicar res de nou. Però no és el mateix anar-lo a veure que posar-te una píndola digital: val la pena retrobar l’espai on es pot escoltar i debatre des del respecte i el coneixement. Aviat, el grandíssim Salvador Macip L’àgora, vaja, allò d’aquells antics.