Els detectors

L’executiu té clar que s’han de controlar els apartaments turístics que hi ha d’estranquis. Hi ha una ferma determinació perquè aflorin de la clandestinitat, lliurin les armes i es rendeixin. De moment, ha iniciat el procediment per contractar una eina que permeti detectar-los. Sembla que la intenció és localitzar-los a través de les plataformes digitals on es promouen. Però potser amb això no n’hi haurà prou. Al Regne Unit, qui vulgui tenir un televisor a casa, ha de pagar un cànon anual. I no pas poc: són gairebé 170 lliures esterlines per als aparells de color i 57 per als de blanc i negre (encara hi ha teles en actiu en blanc i negre?). Amb això financen la BBC, i per això la BBC és com és. Naturalment, a ningú no li agrada afluixar la mosca, i n’hi ha que procuren escaquejar-se de pagar la taxa. La General Post Office, que és l’organisme encarregat de vigilar qui està al corrent i qui no, té una flota de furgonetes que circulen pels carrers d’Anglaterra, l’illa de Man, Irlanda del Nord, Escòcia, Cornualla i el País de Gal·les i detecten –amb una mena d’escàners– si els edificis per on passen pel davant tenen tele o no i llavors comproven si estan al corrent del pagament. Si no, multa. Potser valdria la pena fer una operació tan audaç com aquesta i que pels carrers del país circulin una flota de furgonetes que detectin alteracions de l’espectre electromagnètic i que saltin (els enginyers ja sabran com fer-ho) cada cop que algú puja a Instagram una foto típica de guiri. I problema resolt. Següent.