Tremolors

Els meus companys, col·legues i, tanmateix, amics d’AR+I han presentat l’Observatori del risc sísmic, que es pot consultar a terratremols.ad. Vivim, encara que ens pugui semblar que no, sobre un terreny inestable, potser al damunt d’aquella closca de tortuga gegantina que apareix a les mitologies de pobles tan diversos i allunyats com els hindús i els indis iroquesos (i també als llibres de Terry Pratchett). Estem instal·lats sobre falles, fractures i ves a saber quants paranys geològics més. L’entropia ho va anivellant tot, sí, però s’ho pren amb calma fins que, quan menys t’ho esperes, recupera el temps perdut i et clava un ensurt. Tenim més present l’amenaça dels aiguats, les allaus i les esllavissades (i tampoc gaire) que no pas la que suposen els sismes. Els darrers terratrèmols amb víctimes i considerables desperfectes materials els vam patir al segle XV. El dia de la Candelera del 1428 va ser molt gran: amb una magnitud de 6,5 i epicentre a Camprodon va acabar de desmanegar el ja decadent monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall, segons les recerques de Carles Gascón i Valentí Turu. I va provocar un miler de víctimes (a Santa Maria del Mar va caure la rosassa sobre els fidels que oïen missa, i a Puigcerdà es va esfondrar l’església plena de gent). Aviat en farà sis-cents anys. A Califòrnia esperen des de 1906 que es desperti la falla de San Andrés i caigui The Big One, però de moment no se’ls veu gaire nerviosos. Aquí ni tan sols tenim present el risc. Si de cas ja ens ho trobarem. Una espelma a Sant Emigdi, advocat urgellenc contra els terratrèmols, no faria cap mal.