Estrella comada

A casa som molt de la broma. Ens agraden, les bromes, sobretot a primera hora del matí, amb aquelles albades glorioses –l’aurora rododàctila, amb dits de rosa, que deia el grec–, i els capvespres lents i dramàtics, amb tons encesos, com de producció wagneriana en cinemascope i tecnicolor. Les nuvolades són el gran atrezzo de la natura: sempre queden bé, no fan mai nosa i són un recurs eficaç, barat i polivalent. Res de més avorrit que un cel blau, que és monòton i desèrtic. Però hi ha ocasions en què hom voldria que a les tardes no hi hagués res que enterbolís el cel. O a les nits amb alerta d’aurores boreals, com aquesta passada. Els astrònoms ens han avisat que durant els propers dies, així que es vagi fent de nit, serà ben visible el cometa C/2023 A3 Tsuchinshan-ATLAS, fins que desaparegui, durant milers d’anys, en el cel profund. En diuen el cometa del segle, i és una manera una mica xarona de denominar-lo, però també és veritat que el nom oficial és impossible de pronunciar o de recordar. Bé és cert que caldrà buscar algun lloc elevat on ho hi hagi obstacles cap a ponent, perquè es veurà baix sobre l’horitzó, prop de Venus. Com que ningú no ens podrà garantir que siguem vius per ser testimonis del proper pas del Halley, que es preveu (i no sé com s’ho fan els que ho calculen, però sempre la claven) per al 2061, haurem de fer per manera d’observar-lo per poc que hi hagi les condicions idònies. Després, quan hagi passat, si no l’hem vist per mandra o per desinterès, sobretot no ens queixem.