Grups de pressió

Sí, ja sé que als youtubers residents no se’ls ha de fer gaire cas. Que el fet que visquin aquí és un matrimoni de conveniència, és sexe sense amor. Però el problema és que, de tant en tant, ens fan passar vergonya aliena o provoquen sentiments encara més difícils de pair. Això no seria especialment greu, perquè essencialment el que fan és el carallot i això no fa mal a ningú. Només mirant cap a una altra banda i no fent-los cas ja ho tindríem mig superat. Però ahir, un dels més conspicus creadors de contingut que viu aquí va publicar uns quants tuits animant, sense cap embut ni prevenció moral, a la creació de “grupos de presión que muevan las calles”, perquè actuïn a Espanya i esvalotin el galliner polític. I haurien de ser professionals, no pas cayetanos aficionats (com diu ell), “uno que acojone de verdad”. Que la dreta ho necessita, que ja n’hi ha prou de padrins fent voleiar la bandereta. I ell (amb la col·laboració d’altres que té emparaulats, diu) està disposat a finançar-los. I com ho farà? Amb els seus diners lliures d’impostos, que estan dipositats en alguna banca del país. Home, això ja està inventat. José Antonio Primo de Rivera i els escamots de falangistes, vaja, els xicots de camisa blava i els de la “dialéctica de los puños y las pistolas”. És allò que diuen de la repetició de la història, primer com a tragèdia, després com a farsa –una farsa macabra, perquè hi ha corifeus que ja reclamen “cuneta” per als adversaris polítics. No, si encara acabarem prenent mal.