Conguets

A la nova seu del Consell General no hi ha un bar. Vaja, no hi ha un bar tal com ens l’imaginem: sí que hi ha un office, alguna cafetera, neveres, no recordo si algun humil dispensador de llaunes o de snacks. És un gest d’austeritat que honora la institució. Li dona un aire nòrdic, gairebé calvinista. A Casa de la Vall la cuina –que era el que més s’hi podia assemblar– estava preparada per servir els àpats al consellers que s’havien de quedar. Sopes de congre, escudelles, truites a la brasa, el vademècum de la cuina tradicional andorrana: modesta i calòrica. Però als parlaments més grans sí que hi ha bars amb tots els ets i uts. Al Congreso de los Diputados, fa un temps, va saltar l’escàndol, pels preus subvencionats que tenen Ses Senyories: un menú (primer plat, segon, postre i cafè) surt als diputats per 6,45 euros. Ara es veu que ja no serveixen gintònics, que també tenien un preu ridícul, gentilesa del generós contribuent: els van eliminar de l’oferta per raons més que òbvies, però és que els havien venut a 3,45. Al Parlament de Catalunya també tenen preus econòmics, no tant com a Madrid (deu ser per l’espoli fiscal). Ara ha saltat la notícia que han retirat els famosos dolços Conguitos –aquelles avellanes recobertes de xocolata negra– per evitar aixafar algun ull de poll a l’exèrcit de la moral i el bon mot. Ai, qui l’ha vist i qui el veu: van estar a punt de proclamar una república i ara només s’atreveixen amb les llaminadures políticament incorrectes. Si el general Moragues aixequés el cap, els empaitaria a tots fins a Salses.