Paraula, obra i comissió

Les forces de l’ordre, andorranes i franceses, han fet el comís d’uns quants cartrons de tabac, destinats a l’exportació irregular cap al nord. Han estat recuperats a la Solana setze mil paquets, que són tres-cents vint mil cigarretes, que són una quantitat notable. Però no deixa de ser una notícia de poca categoria, de regional preferent, com la de les retencions en cap de setmana i la dels conductors que han estat enxampats a cent vuitanta en alguna recta de la C-14, uns que s’han estovat a la porta de la discoteca. Forma part de la quotidianeïtat, d’aquest paisatge petit i conegut. Tot ben apamat. Però per això mateix trobar notícies com aquesta és reconfortant: en un temps d’incerteses i neguits fa bonic veure un comís com aquest, com els de tota la vida, tradicional i refractari a intel·ligències artificials i innovacions tecnològiques. Tot de caixes embolicades amb bosses d’escombraries, les orgulloses insígnies dels cossos policials que han participat en l’operació, les marques del tabac comissat pietosament pixelades perquè no puguin ser identificades (tot i que crec que els consumidors habituals no tindrien problemes a dir quines eren). Però en una de les fotografies proporcionades pel cos de policia es veu, al mig del material confiscat, una bossa de plàstic blanca, plena a vessar de cartrons d’Elixyr (aquesta marca sí que es veia), que proclamava un missatge alliçonador: “Menys residus - Reduïm - Reutilitzable - Reciclable”. Fem contraban, sí, però contribuint a salvar el planeta, perquè no hi ha cap pla B.