El comunalisme

Violant i Simorra o Fritz Krüger, etnòlegs que van descriure la vida als Pirineus a principis del segle passat, parlen de la vida pastoral i la identitat del Pirineu com a comunitats amb identitat mil·lenària, separades per les muntanyes però lloc històric de refugi. Per exemple, durant les guerres mundials, guerres a Espanya, Andorra acollia pacíficament membres dels dos bàndols. Tornant als antropòlegs Krüger i Violant i Simorra, aquests descriuen que al Pirineu hi ha moltes diferències d’una vall a l’altra, però amb una identitat cultural pròpia que es comença a forjar al neolític. Aquesta cultura es basa en la cultura pastoril, amb homes senzills i una creativitat humana nascuda en les formes més simples i valuoses de la cultura humana. Parlen de sentiment purament espiritual d’intimitat i sensibilitat. Marcel Chevalier, geòleg que fa el primer mapa topogràfic d’Andorra als anys vint del segle passat, descriu Andorra com a caràcter rude, desconfiats i poc comunicatius. Però emprenedors, honestos i hospitalaris. La criminalitat no existeix entre ells. El compte de Carlet descriu com els veïns d’Andorra s’ajuden mútuament i observa l’harmonia, el respecte, l’amistat. En descriu la fraternitat i la bona relació com a fonaments de la pau i la felicitat d’un poble. Quan hi ha una desgràcia, els veïns ajuden. Andorra s’ha compost històricament de veïnats, quarts, germandats, mútues etc. Enfront d’organitzacions més burocràtiques o societats anònimes privades. La mateixa teoria econòmica ens mostra com aquest tipus d’organitzacions eviten la corrupció, fomenten la cooperació i l’eficiència econòmica. Antoni Calvó, el millor científic social andorrà de la història, amb la Teoria de Jocs, va descriure l’eficiència econòmica de La Crema de Canillo. Elinor Ostrom, Premi Nobel d’Economia, descriu la importància econòmica dels comuns. Béns comunals, quarts o el Consell de la Terra simbolitzen la tradició comunitària del Pirineu. És l’hora de mantenir, recuperar i readaptar a la realitat actual aquesta tradició comunitària.