Ens apuntem a la festa

El consorci de la Seu Vella de Lleida ha demanat a les autoritats que s’inclogui la preciosa catedral gòtica de la capital del Segrià a la candidatura transnacional que postul·la perquè es reconeguin com a Patrimoni de la Humanitat tota una sèrie de monuments relacionats amb la construcció d’Andorra com a estat. Fa anys que s’hi treballa, el projecte està molt avançat i s’ha aconseguit articular una proposta sòlida i ben fonamentada. Ara diuen, “home, com que el Pariatge de 1278 es va signar a la Seu Vella, bé hi hauríem de ser”. Donques no. Sap greu, però el document fundacional de la cosenyoria porta data –el 8 de setembre– però no lloc. Sabem, això sí, que el rei d’Aragó Pere el Gran corria per Lleida aquells dies remots, i també que qui va estendre el document (en còpia partida per ABC) va ser el notari públic de la ciutat de Lleida, Arnau de Vall-llebrera. Poca cosa més, de moment. En qualsevol cas, no es pot assegurar de cap manera que es fes a la Seu, que a més, encara no havia estat consagrada. Ni tan sols podem dir que hi hagués un acte solemne de signatura. Això no treu que, des de fa més d’un segle, s’hagin proposat diversos escenaris alternatius. La Suda, el palau reial, just a tocar de la Seu Vella; la Seu d’Urgell i, atenció, el Pont dels Escalls, a Escaldes. Ho lamento pels amics lleidatans. La Seu Vella s’ho mereix, és un monument extraordinari, però ja ho van provar una vegada i no se’n van acabar de sortir. Però això de presentar-se a la festa sense haver estat convidats, no sé, no sol funcionar gairebé mai.