Votar bé

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Andorra una de les innombrables trobades econòmiques i empresarials amb què Déu Nostre Senyor ens delecta. Potser Andorra no és Davos, però de mica a mica s’hi acosta. Que els emprenedors es trobin és bona cosa, perquè fan networking, els tenim entretinguts una estona i deixen calerets, que sempre va bé. Diuen que cada participant s’ha gastat sis-cents euros i hi ha hagut vora mil assistents, o sigui que fem números. Entre els ponents hi havia una mica de tot. A un li’n diuen un business angel. No cal que ho busquin: és un inversor que aporta finançament a joves empresaris, amb l’esperança de guanys futurs. Més vell que beure a galet. Un altre dels participants ha estat més polèmic. Sí, Iván Espinosa de los Monteros, antic portaveu de Vox, membre de la fundació Denaes (Defensa de la Nación Española), i etcètera: un conspicu franquista. Ha circulat un fragment d’àudio amb les frases finals de la seva abrandada intervenció, molt aplaudida per l’amable públic. Hem de passar per alt que es refereixi a “este país” quan parla d’Espanya, perquè aquí s’hi deu trobar com a casa, bressolat per l’hospitalitat muntanyenca: recordem que, tirant d’hemeroteca, resulta que el senyor Espinosa de los Monteros va ser un ferm defensor de la instal·lació a Andorra de youtubers i fauna assimilada, perquè es refugiessin de la voracitat fiscal espanyola. “Poneros las pilas, exigid y votad bien”, va dir. Home, tothom, a la seva manera, vota tan bé com pot i pensa. Una altra cosa és que no t’agradi el que vota el populatxo, però vaja, no podem fer content tothom.