‘That’s all, folks’

Bé, amics. La civilització occidental podia haver durat una mica més, però no estem en condicions de negociar res i estem venuts. Tot el que comença té un final. La perspectiva històrica serveix de consol, però no gaire. Només podem constatar que abans ja hem passat per aquí: l’imperi romà va patir un parell de segles de decadència fins que es va esfondrar definitivament el 476, Constantinoble va caure davant dels turcs el 1453, el món d’influència soviètica es va fondre com un glaçó a partir de 1989. Ara, que és trist, acabar d’aquesta manera. Però treus el nas per la finestra i se senten els retrucs dels tambors de guerra, diuen (o t’intenten vendre la moto que se senten). Ens estan preparant perquè assumim d’una vegada que estem a les portes de la Tercera i que, d’un moment a l’altre, començaran a volar míssils d’aquí cap allà i d’allà cap aquí. Governats per megalòmans i incompetents (o per incompetents megalòmans), ens diuen que el carro va pel pedregar i els escandinaus ja es preparen per al pitjor i els envien guies de supervivència. Una fragata danesa ha interceptat un vaixell xinès capitanejat per un rus que havia tallat les comunicacions submarines entre Dinamarca i Alemanya. Ucraïna, amb el permís de Biden, ha bombardejat territori rus, i el tovàritx Putin, que ha enviat un balístic intercontinental de torna. I els hackers s’han petat l’internet andorrà. O sigui que és possible que no arribem a dilluns. Ha estat un plaer, amics, amigues, nensinenes estimats. Al cel ens puguem veure.