Creat:

Actualitzat:

El ciutadà Sugranyes va trobar una enganxina en un ascensor governamental, amb una pregunta directa: com és la teva relació de parella? Molt bona, gràcies, va respondre mentalment. Però potser sí que hi ha algun vici ocult, alguna cosa per millorar. I es va dir: i si faig l’enquesta? Va apuntar amb el mòbil al codi QR. Després dels preliminars sobre anonimitat, va trobar que només hi havia dues opcions. a) Si eres una dona i creies que podies estar patint violència de gènere. b) Si eres un home i creies que podies exercir violència de gènere. Aquí l’Arseni ho hauria d’haver deixat córrer immediatament: no encaixava en cap dels dos supòsits, però havia arribat allà mig confós per l’enunciat i va decidir continuar. Se sentia una mica malament, però no li agrada deixar les coses a mitges. Va respondre a tot que no, que mai: ni crits, ni empentes, ni exigències, ni control, ni insults, ni xantatges, ni assetjament. Res de res. Bé, a la tercera pregunta va dubtar: “Has utilitzat el silenci com a forma de càstig durant o després d’una discussió?” A les poques discussions que té sol callar, però no com a “forma de càstig”, sinó precisament per no haver de discutir. Tot i això, va marcar amb recança “alguna vegada”. Ni mai ho hauria fet: esperava una bona nota final i es va trobar amb una severa admonició: “Reflexiona sobre la teva relació de parella: aparentment no l’estàs tractant bé i podries estar exercint violència.” Des d’aquell moment l’Arseni és un secall, ni menja, ni dorm.  Li hem dit que torni a fer l’enquesta i la faci bé, però diu que és massa tard. No en farem res, del pobre Arseni.

tracking