Divendres negre

Avui és divendres negre. No deixin passar l’oportunitat. Des d’aquesta minúscula tribuna, el consell de redacció en ple, integrat només per una servidora, ha decidit celebrar-lo com s’escau. La pregunta és com fer-ho. Rebaixar el nombre de caràcters i reduir-los en un vint per cent hauria suposat deixar-los prop dels mil cent, en comptes dels mil cinc-cents cinquanta habituals: llavors, a la part inferior dreta de l’espai assignat hauria quedat un espai buit lleig. Amb una mica de temps s’hi hauria pogut posar una mica de publicitat, però no es pot anar amb presses. O sigui que, per aquesta banda, no. L’altra possibilitat, que seria oferir més pel mateix preu, té inconvenients encara més grans, perquè si no rebaixes el cos de lletra, que és perfecte per a una lectura còmoda, faltaria lloc, i no és qüestió d’anar envaint el territori dels veïns. Tampoc no podia despatxar una crítica al consumisme gratuït, etcètera, perquè jo mateix m’he aprofitat dels dies previs i m’he comprat una aspiradora que, en circumstàncies normals, costava cinc mil duros més que la setmana passada, per algun misteri del capitalisme contemporani. Total, ja vivim en un temps de rebaixes perpètues. Totes les expectatives, tots els compromisos, tots els pactes es devaluen, perden plomes pel camí. Tot surt més barat. Contra això no s’hi pot fer res. Saben què? Deixem-ho tal com està, amb algun tòpic de farciment. Que aquí no ha passat res, demà serà dissabte, les pistes obren aviat, d’aquí a quatre dies ja som a Nadal i si no ens veiem abans, bones festes.