Nou partit de dretes

Ha de fer il·lusió, fundar un nou partit. De dretes, d’esquerres o de mitja pensió, tant és. Ha de ser com enamorar-se, amb aquella picoreta, l’excitació dels prolegòmens, les primeres trobades mig d’amagat, discretes, sobretot que no ho sàpiga ni el papa ni la mama –o la parella oficial, que potser fa dies que s’ho ensuma. El temps de fer peuets sota la taula s’ha acabat. Ara arriba el moment de començar a deixar-se veure en públic, de sortir de l’armari. Però abans de la posada de llarg s’ha de fer molta feina. S’ha de treballar en el programa. Això és important. Que sigui coherent, engrescador, que no sembli un refregit de velles propostes i que miri de solucionar els problemes del país. Sense por, que el paper ho aguanta tot. El nom hauria de ser contundent i descriptiu, amb personalitat, prou diferent dels del panorama polític actual i, si pot ser, que digui alguna cosa sobre l’orientació ideològica. I el logo. Importantíssim, molt més del que sembla. Ara tot ens ha d’entrar pels ulls. Que el faci un professional, no el meu nebot que té instal·lat un Illustrator pirata i mira un munt de tutorials al YouTube. Que quedi bé a Twitter, que sigui prou original sense que resulti trencador. A partir del moment en què ho tinguin tot a punt, ja estaran preparats per a la batalla. Començar des de zero costa, però tothom té un passat i una agenda. És admirable que hi hagi ciutadans que vulguin dedicar temps i energies a treballar pel país, perquè és una feina difícil i molt poc agraïda –i ho dic sense ni gota de cinisme. No serà fàcil (però ningú no va dir que ho havia de ser).