Els darrers

L’any passat, no sé si ho recorden (segur que no) ens van fer patir una mica. El dia u encara no havia nascut el primer andorrà de l’any. Es va esperar fins al dos, amb tota la patxorra, com si amb saviesa dels albats ens volgués enviar un missatge: ei, tranquils, que per anar cap a on anem no cal córrer. Enguany, tot ha tornat a la normalitat, i la petita Briana va treure el caparró cap a tres quarts de deu del matí. No va ser un prodigi de puntualitat, però entra dins del que és acceptable i tothom, especialment els pares, estan molt contents. Acomplert el primer tòpic de l’any, és de justícia recordar que algun nadó –que va ser igualment concebut a les darreries del mes de març, qui sap si abans i tot– va ser el darrer que va néixer el 2024, i que d’aquest ningú no en parla, ni li han publicat fotos ni tindrà cap altra vivència que la petita frustració de no haver cantat bingo per uns minuts i el dubtós privilegi que, a classe, sempre serà dels més petits. Estaria bé que, per compensar, algú hi pensés. Sembla que els nascuts al desembre van pitjor en rendiment escolar, no pas per falta de capacitats, sinó perquè el sistema els col·loca al costat dels que van néixer onze mesos abans, i això, en una tendra edat, es nota. Contra això no s’hi pot fer res. En algun moment s’ha de fer el tall, i la convenció del Ninou és poderosa i de fondes arrels, i, al final, tot es va posant a lloc. Pensem en les paraules de l’evangelista Mateu: “molts primers seran els darrers, i molts darrers seran els primers”. No és veritat, però serveix de consol i per temperar-nos de molts disgustos.