Els conjurats

Són centenars de milers, potser milions, tots anònims. Veïns, amics, coneguts: un exèrcit secret de motivats, que dediquen alguns anys de la seva vida a la causa, fins que la trista realitat posa les coses al lloc avorrit de les coses que són tangibles i materials. Bé, potser no són anys sencers d’exercici, però sí unes poques setmanes, alguns dies, només, però intensos, que estan marcats per una litúrgia particular. Una litúrgia que, si l’analitzem, veiem que és absurda, però per això mateix funciona. Molt possiblement vostè també forma (o ha format) part d’aquest col·lectiu de conxorxats, i segur que n’és conscient, de l’excepcionalitat. Treballen sense cap coordinació per acomplir un únic objectiu. A l’ombra, d’amagat fins i tot de part de la seva família, que res sospiten de la doble vida de pares i germans, projecten, defineixen i executen. Es mouen de nit, en silenci, en la terra de ningú on hi ha la frontera entre la màgia i la il·lusió. Alguns d’ells, ahir a la tarda, van haver de recórrer a la disfressa, a la impostura, al sigil. A impostar veus i comportaments. Són ubics. Des de les grans ciutats fins als pobles més petits, és un miracle que s’ha repetit un any més. Hi ha una dura competència en el mateix segment i hom diria que el curs esbojarrat del món hi va en contra, però els conspiradors són tossuts i resistents, no es desanimen amb facilitat. Saben que són baules d’una llarga cadena, i que ells van ser una vegada víctimes felices del mateix conciliàbul, d’una història de somni. Feliç dia de reis.