Nou ordre dels segles

És possible que només siguin deliris febrils, però juraria que aquestos dies estan circulant notícies que parlen de declaracions del president electe Trump (no sé si inspirat pel seu soci i oracle Musk) en què es parla de la possibilitat de comprar Groenlàndia als danesos i incorporar, amb una mena d’Oferta Pública d’Adquisició, el Canadà –tot el Canadà– com un estat més dels EUA (potser això seria massa bèstia, i caldria mantenir la divisió actual en deu províncies i tres territoris). I, de propina, el canal de Panamà. Tothom pot pensar que això són deliris megalòmans, però també estarem d’acord que, en la història de la humanitat, aquesta mena de pulsions expansionistes han estat més la norma que no pas l’excepció. En aquest cas, a més, s’hi introdueix el factor compra, que, sense que sigui una estricta novetat (la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals va comprar Manhattan als algonquins el 1625), dona una mica més de joc. Potser l’error és començar comprant grans extensions de territori, que són de mal gestionar i els habitants que hi ha n’estan orgullosos. Groenlàndia és l’illa més gran del món i el Canadà, el segon país en extensió. Que provin de comprar Andorra, va, per entrenar-se. El pam quadrat no els sortirà barat, precisament, però la superfície és, comparada amb les pretensions que tenen ara, ridícula, tot és relatiu i per alguna cosa es comença. Amb un sol patac d’inversió estrangera, tot resolt. Història, muntanya i patrimoni al cor de la vella Europa. De pas, aquí s’acabarien les discussions sobre l’acord d’associació. A veure què n’opina la Meritxell.