‘Match point’

Ho ignoro tot sobre el tennis. Tot. Desconec quins són els objectius del joc (si és que en té algun), no sé com s’hi juga ni puc imaginar de quina manera es resolen punts, sets i partits. No controlo el palmarès mundial i només em sona el nom de Vicky Jiménez perquè es veu que ho fa prou bé i, per això, Govern la subvenciona amb prodigalitat. Vist que ara s’ha sabut que resideix entre nosaltres una formidable tennista, Qinwen Zheng, que va guanyar l’or a París i de la que asseguren és “l’esportista femenina més ben pagada del món”. Semblaria que bona part dels emoluments provenen del que aporten marques de moda més que no pas pel que guanya competint, però vaja, al final tant deu ser d’on venen els quartos: la qüestió és que ragin i amb aquella alegria. Hem patit una mica per la mala imatge que poden donar alguns residents, als quals no posaríem d’exemple a la canalla, per estridents, exhibicionistes i mansforadades. Per això hem de saludar el personal discret, del que no ens hem d’avergonyir. Ara que vagin venint violinistes barroques, bioquímics, cartògrafs famosos (si és que n’hi ha), cineastes, infal·libles vidents africans, quiropràctics, físics teòrics, pilots d’aeròstat, mentalistes, rapsodes, més futbolistes top prejubilats, traductors de sànscrit. Posats a demanar, Paul McCartney i Ringo Starr… Són tantes les possibilitats que, amb una mica d’esforç, un aquàrium, una família aristòcrata genovesa i una marina de luxe i ja seríem com Mònaco.