Salutacions cordials

Ja ha tornat el senyor Trump a la Casa Blanca. Dilluns va jurar el càrrec, en una cerimònia que ha estat disseccionada del dret i del revés per aquesta legió de comentaristes entusiastes –a favor i en contra– que viuen vint-i-quatre hores non stop a l’èter. No direm res sobre Mr. Trump. Ha estat escollit pels seus electors i segur que no ens agradaria gens ni mica que un americà vingués a criticar-nos pel que hem votat aquí. A més, molts vivim en un món de fantasia on Josiah Bartlet és el president dels EUA des de fa més de vint-i-cinc anys, de manera ininterrompuda i sense necessitat d’eleccions, ben acompanyat per Leo McGarry, Josh Lyman, Sam Seaborn, Toby Ziegler, C. J. Cregg i tota la resta de personatges de The West Wing. I d’aquí no ens mourem. I una de les escenes més comentades ha estat el braç alçat d’Elon Musk. Després d’haver saltat d’emoció com una criatura en escoltar el compromís presidencial d’enviar una Starship a Mart, va fer un discurs on, en un rampell d’emoció, va aixecar el braç, en un gest que molts han volgut veure la típica salutació nazi. No és que el senyor Elon sigui sant de la meva devoció, però diria que no va fer-lo o, en qualsevol cas, que no era la seva intenció. Tot plegat, ha estat el pretext perfecte perquè sortissin un grapat d’historiadors a descriure amb precisió anatomicoforense com saludaven els nazis, més una altra colla d’historiadors que diuen que els antics romans no aixecaven el braç ni per aturar una quàdriga. Tot plegat només ha servit per confirmar un cop més el que ja sabíem: que els que no tenen altra feina pentinen gats.