Paraula, obra i comissió

Ahir a la tarda tenia com a música de fons la retransmissió de la reunió de la comissió d’estudi per al creixement urbanístic sostenible, que ja s’ha reunit un parell de vegades al Consell General. Se’ls ha d’agrair la voluntat i la dedicació. Voldríem creure que si hi ha una comissió que treballa per a l’esdevenidor estem salvats, perquè les comissions s’han creat per protegir el món del caos, el conflicte i la desesperació. Només ens hauria de grinyolar una mica  (una mica molt) el concepte tan benintencionat com fal·laç del creixement sostenible, que és un teorema físicament i metafísicament impossible de resoldre, com la quadratura del cercle o el problema dels Tres Cossos. És que si la construcció va creixent i creixent, no tardarem gaire a comprovar que no és sostenible. Com a molt, podríem aspirar a mantenir-nos, instal·lats en l’anar fent, si no ens atrevim –que no ens atrevirem, ja ens hi podem pujar de peus– a decréixer, ni que sigui una miqueta, perquè no sigui dit. Ni les tiny houses (que són casetes de broma) ni el tramvia impossible fins a la Seu, no ens salvaran. Però si hem vist com a la Massana, en els vint dies que portem d’any, ja s’han ventilat la meitat de la superfície edificable prevista per a tot el 2025! Al pas que anem, per Sant Ricard ja no quedarà ni un pam per construir. Ara, en un trajecte qualsevol pel país, entre el punt A i el punt B ja es pot jugar a veure si hi ha més grues que benzineres. Això, senyores i senyors, no ho atura ni la comissió d’estudi, ni els Guardians de la Galàxia ni el sursum corda.