La borsa o la vida

Abans que la intel·ligència artificial ens deixi sense feina (primer) i acabi per controlar-noa la vida (en una segona fase) sembla que de moment passarem estones ben distrets. Dilluns, els xinesos de DeepSeek van sacsejat l’economia mundial amb un torpede dirigit a la línia de flotació de Nvidia —fabricant dels processadors que fan rutllar les altres AIs. Nvidia va perdre a la borsa, en una tarda, poc menys de sis cents mil milions de dòlars (que és més que el pressupost públic d’Espanya previst per al 2025). Es veu que la revolucionària intel·ligència dels xinesos consumeix molt pocs recursos i que diuen que no té res a envejar Open AI i Chat GTP —això sí: sempre que no li facis preguntes compromeses i incòmodes sobre la història recent de la Xina, que llavors es fa l’andorrà i surt amb ciris trencats. És una sorda batalla en la que al final guanyarà —ja ho va predir James Cameron a la saga Terminator— Skynet, i només ens quedarà el recurs d’apuntar-nos (els que estiguin prou valents) a la resistència subterrània. Ja ens podem anar fent a la idea i acaparar tant de fentanil com poguem per passar l’estona en una dolça estupor narcòtica. En qualsevol cas, des de la vella Europa només podem fer d’espectadors passius i veure-les venir. En una vinyeta que ha corregut com la pólvora es veu un drac de tres caps: el de l’esquerra és l’americà, amb els logos de les tecnològiques que han rebut la patacada; el del mig és el xinès, amb el símbol de DeepSeek. I el de la dreta és el drac europeu, que ensenya orgullós el tap de seguretat que han adoptat totes les ampolles de plàstic. Això és així.