Els pertorbadors

El consell de ministres va aprovar dimecres el doble entorn de protecció de Casa de la Vall i l’arxipestral de Sant Esteve. A poc a poc es va complint el mandat legal i cada vegada que es compleix el tràmit podem estar contents, perquè, malgrat tots els impediments i tots els pals a les rodes, és molt millor tenir el patrimoni protegit i endreçat que no pas deixar-lo a la intempèrie (per no dir amb el cul a l’aire), com voldrien alguns. Pensem en els exigus vint metres de perímetre de màxima protecció, vint, que els comuns van forçar a aplicar en comptes dels cent que preveia la Llei de Patrimoni. L’expedient, en una feliç troballa terminològica, parla de l’existència d’una vintena d’“edificis pertorbadors”, que tenen més alçada de la recomanable o que obstaculitzen la visual dels monuments que són objecte de la protecció del legislador. Diran vostès, i amb tota la raó, que són edificacions perfectament legals i que en el seu dia es van construir amb aquella alegria i totes les benediccions públiques i privades. Ara que s’està posant de moda l’arquitectura brutalista, gràcies a la pel·lícula d’Adrien Brody i Brady Corbet, potser trobaríem un nou filó d’atracció promocionant la nostra arquitectura pertorbadora. El romànic i l’arquitectura del granit estan molt bé, i les romanalles de les construccions vernàcules també, però enlloc més del món trobarem tants i tan reeixits exemples de l’arquitectura pertorbadora com aquí. Només és qüestió d’inventariar-la, valorar-la i promocionar-la, i així fer de la necessitat virtut.