Escolanet

El senyor Ángel Escolano és el president de Convivència Cívica Catalana, una entitat que té el mèrit de contenir en el seu nom tres mentides o contradiccions, perquè ni fomenta cap convivència, ni té un caràcter cívic ni és tampoc catalana, perquè estimula i promou el supremacisme lingüístic del castellà. És així, tal qual. Llegir els seus tuits, carregats de fel, era un exercici extenuant —i fa temps que el vaig bloquejar perquè tanta mala bava era difícil de pair. Ara resulta que ha ampliat el seu marc d’actuació (fa uns anys ja havia intentat replicar el tinglado CCC a Andorra). En resposta a la piulada d’un honorable canillenc que recollia una conversa captada al vol on un ciutadà (amb trenta-cinc anys de residència) es queixava que li exigien el català “cinc andorrans” que han muntat “una dictadura”, el senyor Escolano ha demanat a la gendarmeria francesa i a la guàrdia civil que es reparteixin el país, perquè és un niu de pirates, contrabandistes i blanquejadors de capital. L’argumentari és l’habitual, i hom esperaria una mica de renovació en la panòplia d’improperis contra Andorra. Aquestos ja estan passats de moda, han caducat i envellit malament i revelen la peresa mental de qui els utilitza. Ja sé que és innecessari i fins i tot contraproduent donar menjar als trolls, però de tant en tant ens hem d’esbravar, com qui rebenta un punt negre d’aquells calents, que tiben la pell. El precepte evangèlic de parar l’altra galta està molt bé, però passa que ja no queden galtes per parar, fins i tot comptant les dues del cul.