Pomes podrides

A la natura, quan una poma es podreix, està expulsada de l’arbre, ja que acaba caient al terra. D’aquesta manera, no contamina la resta de fruits de l’arbre, que poden continuar el seu creixement fins a la collita. En política, però, les coses no funcionen de la mateixa manera, al contrari. M’explico. Darrerament, no passa ni un dia sense que els titulars de la premsa nacional o internacional no es facin ressò d’afers de corrupció, de dilapidació de fons públics o altres possibles delictes diversos per part de la classe política. No s’havia vist mai que un candidat a la presidència d’un país proper pugui continuar la campanya presidencial malgrat estar a les portes d’una probable inculpació per malversació de fons públics; no s’havia vist mai que el president d’una de les primeres potències mundials mantingui un discurs xenòfob i racista, no propi de les nostres societats democràtiques modernes, i tampoc no s’havia vist mai, apropant-nos ara a la nostra realitat, que alguns dels principals actors polítics d’un petit país dels Pirineus vegin la seva reputació esquitxada per diferents afers més o menys obscurs. No obstant això, aquests polítics continuen en la major part dels casos exercint les funcions per les quals han estat elegits, ja que no han estat expulsats de l’arbre de forma natural. Per què, em demanareu? Senzillament perquè no existeix un codi ètic clar per a la classe política. En efecte, i basant-nos ara en la realitat andorrana, la nostra Constitució i les lleis que en deriven no estableixen de manera clara quines han de ser les conductes esperades d’un actor polític, quines incompatibilitats poden existir pel sol fet d’exercir un càrrec públic o quins mecanismes cal establir per evitar que els interessos privats puguin ser contraposats davant dels interessos públics. Cal doncs de manera urgent crear aquest mecanisme natural que permetrà expulsar les pomes podrides de l’arbre.