Les set claus
No!
Els àvids lectors estem a l’arbitri dels facinerosos de la comunicació
No és veritat tot el que es pública. No és veritat tot el que es diu... No és veritat! No és veritat i no és just! No és just que qualsevol persona pugui fer publicitat d’una notícia falsa, no contrastada o simplement distorsionada, i que no passi res. No és just que es pugui difamar o simplement escriure mitges veritats que puguin ocasionar perjudicis morals i fins i tot físics a una persona, institució o associació. No és jut i no és ètic!
No és ètic intentar manipular l’opinió pública amb opinions i percepcions particulars que pretenen ser notícies que posteriorment resulten ser falses o no es poden provar però que en cap cas posteriorment no es desmenteixen o aclareixen. No és ètic l’escarni públic no fonamentat de persones, ja siguin de l’esfera pública o simplement persones anònimes que apareixen als mitjans de comunicació sense haver tingut l’oportunitat de refusar ser “l’estrella del dia”.
No és just, ni ètic, ni saludable, no ja per a les persones afectades per les informacions, sinó per tothom. La manipulació informativa i propagandística que de vegades es pretén em fa recordar els onze principis d’informació de la propaganda de Goebbels, un decàleg nazi del qual hauríem de fugir tan ràpid com ens sigui possible. Modelar l’opinió pública és un art però també una arma perillosa. La línia entre la llibertat d’expressió i el dret a la intimat i l’honor és tan estreta que la sensatesa sens dubte és la cautela a l’hora de jutjar per una notícia propagada per un mass media.
Se’ns menysprea. Els àvids lectors de notícies estem a l’arbitri dels facinerosos (com diria el meu pare, fidel consumidor de novel·les de l’oest) de la comunicació, que, sincerament, haurien de llegir més George Orwell.
Fins aquí aquest article. Res més, hem de ser capaços de valorar la fiabilitat i intencionalitat de les notícies, propagandes i altres informacions vàries que arriben a les nostres mans.