Realitats enfrontades

La realitat de la societat andor­rana és ben heterogènia. Mentre els uns neden cada dia més en l’abundància, la majoria rema a les galeres d’ar­ribar a final de mes. És inconcebible que en una societat com la nostra es donin casos de milionaris estrangers que venen amb l’objectiu lícit de pagar menys impostos que a casa seva, contrastant amb la majoria de la ciutadania, que tan sols aspira a sobrepassar la barrera del mileurista. Les autoritats andorranes anuncien un salari mitjà de 1.900 euros, això vol dir que el 50% de la població cobra uns 4.000 euros, però també posa en relleu que l’altre 50% de la població d’Andorra és mileurista, amb tot el que això representa. És evident que estadísticament parlant, si tenim dues persones i un sol comensal es menja dos pollastres se n’han menjat un cadascun, encara que en realitat un dels dos es foti de gana, mentre que l’altre va ben fart. Sense tenir en compte que avui en dia la política o la fas o te la fan amb gran contundència i devoció per la part d’una classe política que creu que és la societat qui es deu al polític i no el polític a la societat. Mentrestant, l’ascensor social funciona a dues velocitats, i la realitat social fa que cada dia els uns s’allunyin més dels altres. Amb la consegüent precarietat per a moltes famílies andorranes, que veuen any rere any minvat el seu poder adquisitiu, les seves esperances de present i també veuen perillar el seu futur de poder obtenir una pensió digna que els permeti l’endemà gaudir d’una jubilació que no els obligui a marxar del país, o el que encara és més degradant, haver de viure després de treballar tota la vida de la caritat dels seus fills. I tot això passa en una Andorra que es pot permetre gastar 44 milions d’euros en un edifici com The Cloud, tenir el rècord Guinness de rotondes per quilòmetre i d’oferir espectacles com el del Cirque du Soleil gratuït, amb un cost de 4.000.000 d’euros.