Una visió interessada?

Els temps convulsos aporten sempre una crisi d’idees. És evident que l’anàlisi política redactada i/o expressada per la gran diversitat d’opinadors i d’assagistes, per molt acurada que sigui, li planteja al lector moltes dificultats de processament a causa de visions generalment interessades, en què la lògica del sentit comú per als uns esdevé un pamflet per als altres. És procedent, doncs, que un lector suposadament neutral i àvid de pensament crític, tanmateix naïf, cerqui en la navegació audiovisual i literària i compari enmig d’una pluralitat de mitjans i de contrapunts editorials. Avui en dia sortosament podem escollir, car les propostes ragen a dojo, no limits. Penso, no obstant això, que l’avesat lector haurà de fer gala de permeabilitat selectiva, enfront d’uns quilomètrics papers que se li proposaran de forma redundant. També penso que els mitjans haurien de responsabilitzar-se de saque senyalitzant i acotant acuradament i clarament els seus exposats dins del domini de la informació o bé de l’opinió. En el cas d’una aplicació sistemàtica d’aquesta norma, l’honestedat del mitjà quedaria impol·luta. Tot aquest exercici d’estil resta compatible també, amb el respecte escrupolós d’una línia editorial personalitzada i volgudament marcada. Entenc que ara hi ha dues Andorres que pensen de forma diametralment oposada quant als afers polítics i socioeconòmics punyents, i això es palpa en els fòrums d’opinió, xarxes, al carrer i en tots els mitjans a l’abast. A priori aquesta situació podria semblar nefasta per a l’assoliment d’una bona higiene democràtica dins l’Estat andorrà. Jo no ho penso pas així ja que entenc que mai les visions esforçades des de mitjans amb òptiques interessades podran anestesiar la mal anomenada majoria silenciosa, o sigui la ciutadania, ja que aquesta superarà sempre amb escreix, amb intel·ligència, sentit comú i rigor, tota anàlisi interessada, vingui d’on vingui.