L'equació perfecta

L’estiu passat, el CRES va publicar els resultats de l’enquesta anual sobre la situació política del país. Entre altres preguntes, es demanava a la població quina creia que era la solució per millorar la política nacional.

A grans trets, els resultats van ser que les persones majors de 30 anys consideraven que la solució reposava en la regeneració política. Per contra, gran part dels joves enquestats vam contestar que no sabíem quina era la via de millora.

He de reconèixer que em van sorprendre ambdós resultats. En primer lloc, perquè en part les persones de més de 30 anys confien en els joves i el nostre potencial com a eina per a millorar la política al nostre país. Crec, doncs, que els joves hem de recollir aquest guant llançat i tornar a recuperar el nostre interès per la cosa pública.

No estarem en condicions de queixar-nos d’allò que no ens agrada si no som capaços d’implicar-nos i intentar-ho canviar.

Cal potenciar l’associacionisme i la reflexió crítica. En aquest sentit, hem de celebrar la reactivació recent de l’FNJA i valorar en la seva justa mesura el Consell de joves, el Consell d’infants (anticipació a l’edat jove) així com la clara aposta que fan algunes formacions polítiques per la integració dels joves als seus òrgans de govern.

De mica en mica, la política ha de deixar de ser aliena a nosaltres i nosaltres aliens a ella. Com diuen, “la vida és com un mirall i et somriu si la mires somrient”. S’evidencia un esforç fet per ambdues parts, un somriure mutu que ens fa recuperar la confiança.

Tots necessitem de tots i com més ampli i plural sigui el ventall de representació política, més representades les inquietuds dels diferents sectors de la població. L’experiència és imprescindible, i la influència renovada, inevitable. Al final, i d’alguna manera, tots aprenem de tots, i em nego a deixar de creure en les diferències que sumen i que generen nous horitzons comuns.

Perquè creure és crear.