Prohibició... per a tots?

En una vida anterior he estat fumador, i dels actius, ja que fumava prop de dos paquets diaris. Quan van prohibir fumar en els locals públics, em va costar alguns mesos perdre l’hàbit d’encendre una cigar­reta quan sopava o em prenia un cafè. Em va costar molt, però m’hi vaig resignar ja que, com a bon ciutadà, tenia clar que la llei era la llei i que calia respectar-la. Igualment, els propietaris de bars i restaurants també s’hi van resignar, i fins i tot alguns es van gastar uns calerons per instal·lar una sala específica per a fumadors, per tal de no perdre clientela. Han passat anys des que es va promulgar aquesta llei, i ja en fa uns quants que he deixat aquest mal hàbit d’encendre una cigarreta. I ara agraeixo sincerament aquesta decisió del legislador ja que no hi ha res com dinar o sopar sense haver de suportar la boira i l’olor que produeixen els fumadors. La setmana passada, però, quina va ser la meva sorpresa quan el Govern va promulgar un nou reglament, que exceptua els bingos i el futur casino d’aquesta prohibició. No entenc la o les raons en què es basa aquesta decisió, ja que implica un pas enrere en la protecció dels anomenats fumadors passius (i no passius ja que, recordem-ho, el tabac és la causa de nombroses malalties greus). A més, al meu parer, genera un greuge important en relació amb els altres locals públics, que han hagut de prohibir el tabac o adequar els seus espais per tal que els seus clients puguin continuar fumant. La llei no hauria de ser la mateixa per a tots? O cal entendre que ha de ser modulable en funció de possibles interessos privats, com ara el fet que si els clients d’un casino poden fumar no abandonen la seva activitat i continuen jugant (enteneu, en aquest cas, gastant-se diners). Jo, personalment, és una qüestió que em plantejaria o que plantejaria al legislador si fos el propietari d’un bar, d’un restaurant o d’una discoteca.