Una mare no té límits

La meva humil persona vol retre un homenatge a totes aquelles mares que dia a dia lluiten per aconseguir un món en igualtat d’oportunitats per als seus fills. Quan neix un nadó amb discapacitat la seva mare pateix un dolor tan profund que no hi ha forma d’expressió visible, passa per un procés de dol amb por i culpabilitat i altres sentiments tan confosos que solament se supera quan el seu fill li fa el primer somriure pur i ple d’innocència. No és fàcil ser mare en un món on impera la llei de la perfecció humana, però la visió d’una mare va més enllà dels estereotips. La perfecció i la bellesa no existeix per a ella, solament està allà on es passegen els seus ulls de mare i quan mira el seu fill i s’adona que aquest ésser que tant s’estima la necessita per sobre de totes les coses, i que potser mai serà el primer de la classe ni el millor esportista, però per això està una mare, per vetllar i salvaguardar els seus somnis i perquè el seu fill pugui tenir les mateixes oportunitats que la resta dels nens. La Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i que va entrar en vigor el 2 de setembre del 1990 reconeix, en el seu article 28, el dret de l’infant a l’educació en condicions d’igualtat d’oportunitats, i segueix a l’Article 29, desenvolupar la personalitat, les aptituds i la capacitat fins al màxim de les seves possibilitats, i la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix en el seu article 28.2 que els estats part reconeixen que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la seva vida. Però moltes mares no entenen de lleis, només d’esforç, lluita i amor pel seu fill en una societat encara mancada de sensibilitat humana i decència moral envers els més vulnerables, i hauran de vessar moltes llàgrimes i ser fortes davant del seu fill i davant d’aquells que només veuen la diferència i que no entenen que finalment la realitat és que tots som diferents, tots som iguals.