Primavera renovada

Partint dels pilars que recull la Carta Magna i amb el marge de maniobra que donen, en el marc europeu en el qual ens trobem, el legislador andorrà té molta feina. D’un costat manca desenvolupar bases recollides en la Constitució.

De l’altre, cal actualitzar. Normativa que enunciava obertament la seva condició provisional, com la Llei transitòria de procediments judicials, ha adquirit un indesitjable caràcter definitiu que sobrepassa de molt els vint anys, i que tant de bo ben aviat sigui corregit.

Això sí: sempre des del seny, la lògica i el sentit comú, introduint la màxima seguretat jurídica, i sense malmetre drets i llibertats fonamentals.

Crec que s’ha d’actuar tenint en compte allò que concretament fa falta al país partint d’una identificació de les necessitats i de les voluntats; intentant crear situacions d’equilibri com les que han permès existir i perviure. I també crec que s’ha d’obrar i avançar amb una moderació que ni ofegui la nostra fràgil economia privada ni creï obesitats en les institucions administratives.

Ara que és primavera i toca renovar-se, es podrien encetar noves formes.

Estic convençuda que tots els ciutadans veuríem amb bons ulls que el legislador, actués, de ben segur acompanyat per les aportacions tècniques necessàries de l’executiu i d’assessors ben escollits i a ser possible del país, sense copiar lleis veïnes. Potser sí que s’inspirés de models existents, però que els avalués molt abans de transposar-los directament a Andorra. I que també actués des d’un coneixement previ de país, amb avaluació del que es desitja, prenent la mida del que es necessita, i comptant amb la participació activa de la ciutadania civil, per sectors d’activitat i per col·legis professionals.

Perquè, després d’una veritable discussió parlamentària, tot prosperés en benefici de tots els ciutadans d’Andorra.