Model de país

A Andorra el que ens falta és definir quin model de país i sobretot quin model de societat estem disposats a crear. Fa massa anys que sentim els nostres governants parlar d’un model de país i d’un turisme de qualitat. Però malauradament, la qualitat als aparadors, de portes enfora. La precarietat social i el low-cost de portes endins no casen gaire bé. Si Andorra pretén ser una societat de qualitat amb mà d’obra especialitzada, una societat democràtica, implicada i cívica, amb valors i arrelaments als seus principis, si Andorra pretén ser un referent en el destí turístic per a tots els turistes que ens visiten i tots aquells que ho podrien fer en un futur immediat, hem de defugir immediatament de la proposta que hem ofert als nostres visitants els últims anys per apostar per la qualitat, la formació del nostre personal, oferir remuneracions als treballadors i treballadores del nostre país dignes, i no basar la nostra economia en el low-cost, mirant qui pot abaratir més els seus costos a les costelles dels seus treballadors sense importar si aquests poden o no poden arribar a final de mes. Com es deia antigament, duros a quatre pessetes no pot ser. Tenim una societat treballadora i acostumada a treballar, tenim les millors pistes d’esquí d’Europa, tenim una plaça hotelera envejable, un país on la seguretat en els temps que corren és la nostra millor bandera de presentació... Alguna cosa estem fent malament perquè en un país de 70.000 habitants i amb les prestacions abans esmentades no aconseguim atreure el turisme ni els visitants necessaris, considerant que si tracem un cercle de 250 quilòmetres des del centre d’Andorra tenim més de 5.000.000 de clients potencials a un i altre costat de les fronteres, amb ciutats tan importants com Barcelona, Girona o Lleida, d’un costat, i Perpinyà, Tolosa i voltants, de l’altre. Només que un 5% es decidissin a visitar-nos el mateix cap de setmana patiríem un col·lapse històric. Només amb un 5%...