Benaurats els qui creguin

Passejant per la vila d’Escaldes, al nivell de l’església Sant Pere Màrtir, vaig quedar sorprès de l’evolució, el Museu Carmen Thyssen, la remodelació del pàrquing, quina riquesa... I a la terrassa d’un cafè, prenent un refresc, agafo el Diari del dia, i una altra bona notícia. El nostre Govern tanca l’any 2016 amb superàvit, “la recaptació dels impostos directes ha augmentat en un 21%, percentatge impactant que posa de manifest que la generació de negoci ha estat sensiblement superior a la del 2015 i confirma la sensació respecte que la millora en les xifres, paràmetres i percentatges econòmics que mes a mes van arribant, poc tenen a veure amb la sensació al carrer sobre que no s’acaba de deixar enrere la crisi.” Carai, m’estic adonant que poca cosa entenc d’economia. Uns dies més tard, una altra bona notícia: “Gairebé 300 places fixes de funcionari més. El Govern aixeca la limitació de contractació per fer de plantilla els treballadors eventuals.’’ Tot va bé en el millor dels monts, a l’Estat veí es diria viento en popa. Llegint un cop més el Diari, en algun racó em va semblar llegir que “la qüestió més preocupant del tancament de l’any passat és el nou increment en les despeses de personal”. Llavos res d’alarmant, no ens farà pas falta que la comunitat europea ens demani augmentar la nostra càrrega impositiva, ja som prou grans per fer-la disparar tot sols. Dies més tard, en un altre rotatiu, a la rúbrica Tema del dia: “L’11,6% de les famílies amb menors està en risc de pobresa.” Res de preocupant, sí que he pogut veure en el bell mig de l’article un quadre una mica estrany: “Benestar material de les famílies d’Andorra.” Però com que faig part d’aquells ciutadans del carrer que no acaba de deixar la crisi enrere, no crec que això pugui ser preocupant, i donant un altre cop d’ull a la façana de l’Església Sant Pere Màrtir vaig poder llegir “Benaurats, la vostra recompensa és gran.”