Regular la 'rando'?

L’altre dia es va organitzar una roda de premsa per presentar les normes d’esquí de muntanya a les àrees esquiables de les estacions d’esquí, insistint que cada vegada hi ha més practicants d’aquest esport a les pistes i que això comporta riscos, tant per a ells com per als propis esquiadors. Personalment, crec que la major part de les persones que practiquen l’esquí de muntanya a pistes ho fa per un tema de seguretat (perill d’allau gairebé inexistent, baixades segures en una pista retracada, facilitat de ser atès en cas d’accident, etc.) però també d’inseguretat, ja que sortir en alta muntanya implica tenir un alt coneixement d’aquesta darrera, anar equipat amb el material adequat (pala, sonda, ARVA, etc.) i tenir un nivell d’esquí elevat. Al meu parer, si es vol limitar el nombre d’esquiadors de muntanya a les pistes d’esquí la regulació no és la solució idònia, sinó que cal reflexionar sobre altres alternatives que permetin que tant els que busquen la seguretat com els que manquen de seguretat puguin practicar la seva afició fora de les estacions. Una d’aquestes alternatives hauria de consistir en una aposta més forta dels poders públics pel que fa a aquesta disciplina, ja que a Andorra tenim un entorn natural extraordinari que no sabem aprofitar (sovint dona la sensació que Andorra es limita als eixos comercials, a les pistes d’esquí alpí i a l’ara tradicional Cirque du Soleil). Per què no crear circuits d’esquí de muntanya fora dels dominis esquiables que siguin segurs i vigilats per guies d’alta muntanya, ja que d’aquesta manera solucionaríem el problema dels que busquen seguretat? Per què no crear circuits de diferents graus de dificultat, per donar així resposta als que manquen de seguretat? Personalment, ja tinc al cap alguns d’aquests circuits, i crec que donarien resposta a bona part dels que fan rando a pistes, fent innecessari una regulació com la que s’acaba de comentar.