Grandvalira

Ahir, sota el paraigua d’un sol radiant i sobre una neu d’abril sorprenent, vaig posar fi a una gran temporada d’esquí a Grandvalira. I en acabar, una inesperada flaire de felicitat em va envair i vaig pensar: Quin any!

Sense menyspreu a les altres estacions del país, que estic convençut que també estan en un magnífic nivell, jo em confesso un addicte i un gran fan de Grandvalira. Potser és cert que en part es deu a la inèrcia, perquè a Grau Roig vaig aprendre les meves primeres cunyes, i se­gu­ra­ment també per la magnífica relació que tinc amb molts dels seus directius i empleats. Però ben analitzat, el que realment em fa ser un fanàtic d’aquesta estació, és la percepció que rebo sobre que es tracta d’una empresa pensada i gestionada de dins a fora, pilotada amb criteris objectius i en constant recerca de l’ex­cel- lèn­cia. El client és la clau, i sobre ell gira i s’engrana l’organització en l’afany constant i incansable de satisfer-lo, d’aconseguir saber quines són les seves expectatives i els seus requisits i intentar superar-los dia a dia. I no tinc cap dubte que es tracta d’una empresa amb ànim de lucre, però sempre he pensat que és tan important el que guanyes com la manera com ho gua-nyes.

A Grandvalira sempre he tingut la sensació que la consigna estava molt clara: els clients han d’acabar feliços la jornada d’esquí. I així funciona tot, des del bon dia que et donen els empleats, passant per l’estat de les pistes, a tota hora en estat de revista, les moltes activitats que hi pots fer, fins a la bona cuina i l’amabilitat rebuda en tots els restaurants, des de Cala Bassa i els Pessons al Pas i Grau, fins a l’Arrosseria i l’Abarset al Tarter.

Algú va dir: “Mai paris, mai et conformis, fins que el bo sigui millor i el millor sigui excel·lent.” Ànims Grandvalira! La temporada 17-18 segur que serà millor encara. Enhorabona!