El repte de fer la compra

Anar a fer la compra és tot un repte, sobretot si fem cas del bombardeig de recomanacions que ens arriben dels mitjans de comunicació, i el desafiament és encara més difícil si les informacions no sempre són clares. Les darreres notícies que tots hem sentit fan referència a l’oli de palma. No és clar si és una substància perjudicial per a la salut però sembla que millor que en reduïm el consum. Es crea inevitablement cert alarmisme i ja tenim una dificultat afegida a l’hora d’anar a comprar. Ara cal mirar tots els productes, etiqueta per etiqueta, i assegurar-nos que no continguin oli de palma. Seria fàcil amb un etiquetatge estàndard i clar però resulta que alguns productes no indiquen l’oli de palma com a tal, sinó que apareix camuflat sota altres noms com oli vegetal. Si només haguéssim de vigilar l’oli de palma rai! Però cada vegada hem de controlar més substàncies: el glutamat, que és un component addictiu, el sucre, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana disminuir, els greixos trans o alguns additius que comencen amb la lletra E i que poden ser nocius. Existeixen normatives d’etiquetatge que obliguen a indicar certes dades nutricionals, però els consumidors necessitem tenir informació clara, fiable i ràpida a l’hora d’escollir els productes. Les etiquetes actuals tenen una lletra sovint massa petita, amb una llista d’ingredients que no sabem quins efectes tenen sobre la nostra salut. Les etiquetes han de ser més intuïtives, han de permetre identificar clarament els possibles efectes nocius dels ingredients que contenen. El tema no és prou important perquè la regulació sigui major? Alguns països ja utilitzen un sistema d’etiquetatge amb semàfors per identificar amb colors si un producte és més o menys saludable. Aquest pot ser un bon sistema. Les autoritats responsables tenen un paper important a l’hora d’informar la població sobre una bona salut alimentària.