Bravo, Carme Chacón...

Bravo per les dones valentes i lluitadores, i bravo també per les dones conservadores i per les que renuncien a tot per amor. Bravo per les dones professionals que han de demostrar dia rere dia que són igual o millor que els seus competidors masculins, i bravo també per les dones que han escollit treballar a casa. Bravo per les dones dolces i per les dones fortes, per les tímides i les extravertides, les dones que practiquen esport i les que prefereixen anar a la biblioteca. Bravo per les dones lesbianes, les transsexuals, les bisexuals i les heterosexuals. Bravo perquè totes som dones reals. Dones amb majúscula que lluitem per justificar cada dia que podem tenir fills i ser bones professionals, o per evidenciar que si decidim no tenir fills és un dret que no ens fa més egoistes pel simple fet d’escollir. I bravo per tu, Carme Chacón, perquè amb la teva senzillesa i tenacitat, des de la teva exposició pública, vas ensenyar-nos que es pot compaginar professió i família, que es poden transgredir les normes socials vestint uns pantalons el dia de la Pasqua militar davant de la classe política i l’exèrcit en ple, sense perdre el respecte a les institucions i amb una elegància pròpia d’una reina. Bravo per haver aconseguit obrir el ministeri de Defensa a les persones valentes en general i a la dona en particular, per demostrar que les persones, independentment del sexe, som valides per desenvolupar qualsevol projecte o aconseguir qualsevol cosa que ens proposem. Bravo perquè, tot i haver estat l’objectiu dels comentaris masclistes quan, amb el teu etern somriure vas decidir passar revista a les tropes espanyoles desplegades a Afganistan embarassada de set mesos, vas fer un pas molt important per acabar amb la falsa creença conforme una dona embarassada és una dona malalta. Bravo i gràcies Carme, perquè dones com tu ens fan creure i lluitar sense límits per tot allò que volem aconseguir.