N'és conscient el ministeri?

Un any més en finalitzar l’hivern amb grans titulars i gran satisfacció del ministeri de Turisme, als rotatius del país apareixen els mateixos títols. Els 160.000 vehicles de Setmana Santa baten el rècord històric. Els hotelers es mostren satisfets amb l’ocupació del 70% i el comerç es queixa. Per què es queixa el comerç? Els comerciants creuen que quan la Setmana Santa cau tan tard baixen les vendes. Podria ser l’explicació, però si fos aquesta no ho creurien, dirien que en caure la Setmana Santa tan tard fruit de l’experiència passada no hi haurà vendes. Doncs l’explicació ha de raure en un altre cantó. Hi ha alguna cosa que no encaixa, però quina? Els hotelers es mostren satisfets amb l’ocupació del 70%. Llegint una mica més lluny trobem: l’ocupació ha estat més bona a les parròquies centrals que a les altres. Per tant, tots els hotelers es mostren satisfets, en tinc dubtes. Sàpiguen que per Setmana Santa molts hotels de les parròquies altes ja estan tancats per falta de negoci i que l’ocupació a les parròquies altes no ha sobrepassat al llarg de la setmana un 50% comptabilitzant només els hotels oberts (la setmana a casa meva és de set dies i Setmana Santa només es comptabilitzen 4 dies. A títol d’exemple, un mes d’ocupació hotelera al 100% representa un 8,33% d’ocupació anual, i una setmana al 100% el 23,33% mensual) i que el client més agraït per al comerç és el client que pernocta, es podria començar a entreveure una possible explicació. Una altra explicació s’hauria de buscar en el preu a què han estat facturades les habitacions, ja que existeix una estreta relació entre preu dels hotels i poder adquisitiu, com més alt més poder adquisitiu i més possibilitat de compra, i no ha estat així. Als carrers hi havia molta gent, és cert. Doncs d’on ve aquest mal gust de boca que tenen els empresaris del país? Senzillament de la promoció duta a terme pel nostre ministeri, es va a buscar el turisme de masses sense adonar-se que aquest turisme només serveix per engreixar les franquícies foranes en detriment i a cost dels empresaris i ciutadans del país.