Eficiència administrativa

Dimarts passat vaig anar a l’administració tributària a tancar la meva declaració de l’IRPF per a l’exercici del 2016, ja que l’any anterior m’hi vaig posar al darrer moment i em vaig fer mal amb l’eina informàtica (val a dir per a la meva defensa que poques vegades he vist programes informàtics tan poc intuïtius), acabant fent-la presencialment i perdent un bon grapat d’hores. Arribant, quina va ser la meva sorpresa, ja que només hi havia tres persones esperant el seu torn (res a veure amb les cues quilomètriques que es van originar el mes de setembre passat). Però aquesta no va ser la meva única sorpresa! Vaig agafar un tiquet, conversar amb algun conegut (Andorra és un país molt petit i encara que només hi hagi tres persones aquell dia en coneixia alguna) i de seguida em van convidar a seure a una de les taules. Quina sort, vaig pensar, si en un moment tindré tancada la meva declaració! La meva il·lusió, però, va durar poc, ja que vaig fer dues preguntes tècniques a la persona que m’atenia (si ingressos determinats havien de ser inclosos a la meva declaració o no) i no em va poder respondre (i si no sap respondre la mateixa administració tributària, qui ho farà?). Seguidament, em va ensenyar una proposta de liquidació i em va demanar si hi estava d’acord. No sé ben bé en quines dades s’havien basat per fer aquella proposta, però no corresponia als meus ingresssos de l’any passat, així que vaig demanar que es modifiqués la proposta. La resposta, però, va ser del tot surrealista, ja que la persona que m’atenia em va contestar que per fer-ho havia de demanar una cita prèvia (i tornar un altre dia, ja que no hi havien hores fins a la setmana vinent). I això malgrat que hi havia poca afluència aquell dia i que la major part dels treballadors no tenien cap usuari per atendre! De veritat, a vegades hi ha situacions que et fa la sensació d’haver caigut en una altra dimensió!