Cercant l'excel·lència

Sempre he pensat que un bon empresari no hauria d’obviar la lectura del llibre de Thomas J. Peters i Robert H. Warterman Jr. A la recerca de l’excel·lència. En ell, els autors presenten els resultats d’un projecte d’investigació fet entre més de quaranta empreses de sis importants indústries. Dit estudi, realitzat entre els anys 1979 i 1980, va tenir com a objectiu trobar entre les corporacions esmentades les pràctiques comunes que les van conduir a l’èxit empresarial. Es van trobar vuit qualitats que des de llavors han constituït els grans puntals de l’excel·lència. Orientació a l’acció: estan sempre preparades per actuar i experimentar, treballen en equips amb plans d’acció senzills i molt definits, i decideixen i resolen els problemes en terminis curts. Propers al cli­ent: el client és el primer, es desviuen per ell. Lluiten en tot moment per l’objectiu que el client confiï en l’empresa i en la marca. Empowerment: confien que les idees surtin de dins cap a fora. Toleren el fracàs i recompensen els èxits i les iniciatives. Bon ambient de treball: es promou la informació, la formació, la cooperació i els incentius. Orientació als valors: tenen un conjunt molt definit de valors sobre la direcció que ha de tenir l’empresa i sobre la forma d’actuar i comportar-se. Fidelitat al negoci nuclear: una mica de diversificació dona estabilitat, però com a estratègia no funciona. Se solen centrar en el core business de l’empresa. Estructura simple: poques capes gerencials garanteixen la capacitat de decisió i reacció. Direcció única amb llibertat individual: la direcció central es combina amb la concessió d’autonomia individual, fins i tot al personal no directiu.

Si aquestes vuit qualitats han sobreviscut durant més de 30 anys, per què no ho han de seguir fent?

Vince Lombardi, reconegut entrenador de l’NFL americana, va dir que “la perfecció no és assolible, però que si dia a dia la busquem, acabarem adquirint l’excel·lència”.