1 de Maig amb menys drets

No avancem en drets. No hi ha manera. Tornem a celebrar un 1 de Maig que se’ns planteja com el Dia de la marmota. La diferència és que a la pel·lícula el protagonista intentava canviar i evitar de fer els mateixos errors. Aquí no, aquí es perpetuen i es menystenen els sindicats que han estat clau en les millores i transformacions, no només laborals, sinó que en les lluites per les llibertats i els drets socials del món com l’hem conegut fins ara. Aquí no es dona el marc necessari perquè aquests puguin desenvolupar-se en moviment col·lectiu fort, amb recursos necessaris i amb capacitat negociadora. Assistim a una nova andanada contra els drets dels treballadors i les seves prestacions, amb una “reforma”, això sí, moderna i homologable: l’abaratiment de l’acomiadament improcedent, la reducció dels terminis de preavís per als comiats o la reducció del cost de les hores extraordinàries o l’allargament de la vida laboral amb la conseqüent precarització de la situació d’alguns assalariats als quals els queden pensions molt baixes. La majoria dels avenços socials que han beneficiat el conjunt de la societat al segle XX, des de la limitació de la jornada laboral fins al sistema de pensions, van ser possibles amb la força negociadora dels sindicats. Sense ells no hi hauria hagut l’Estat del benestar. Tampoc no vol saber res d’altres mesures en l’àmbit de les relacions laborals com la creació d’un tribunal d’arbitratge laboral, la modificació del procediment d’acomiadament per suprimir l’acomiadament no causal, la creació d’un veritable fons de garantia salarial, tipificar l’assetjament laboral com a delicte o crear una assegurança d’atur, de caràcter contributiu o un sistema d’excedències per exercici de càrrec públic. Estem al segle XXI sota l’acció d’un grup polític que deixa en no res el període Thatcherià que va fer el possible per anul·lar els sindicats, a Andorra ni se’ls deixa existir.