La flexibilitat al treball

Massa sovint es raona de manera contraposada sobre el treball, respecte el punt de vista del patró, i de l’empleat, com si s’estigués parlant d’interessos del tot allunyats.

En definitiva, jo crec que si l’empresa va bé, el treballador no pot anar malament, i viceversa.

Penso que, de la mateixa manera que els éssers humans tenim, legítimament, punts de vista diferents, també podem tenir necessitats diferents en diversos moments de la vida en relació a les nostres ocupacions laborals.

Així, algú pot tenir ganes, o necessitar, treballar durant més hores, i algú altre, per les raons que sigui, menys. Ja sigui per compte propi o per compte aliè. Certament, si és per compte propi, això no acostuma a posar dificultats. Però si és per compte aliè, s’hi troben traves.

En aquest aspecte, estic convençuda que una liberalització de la situació –si bé emmarcada en uns mínims que fàcilment es podrien fixar, per evitar abusos i fraus– seria bona per a l’economia.

Perquè tant hauria de trobar cabuda en mercats del treball, i estic segura que n’hi trobaria, sigui quin sigui el seu ram laboral o professional, aquella persona que de-sit­ja vendre la seva força de treball per una durada diària de tres o de quatre hores, com aquella que desitja vendre-la per una durada de deu hores. Sempre, evidentment, amb la corresponent i justa remuneració. I, igualment, amb el cor­­responent nivell de resultat i de satisfacció per a l’empresa.

Crec que tothom treballaria més a gust, que hi hauria més oportunitats de creació de llocs de treball, d’integració, i de compaginació de la vida familiar amb la laboral. I menys problemes d’absentisme laboral perquè hi hauria més al·licients personals.

Però també penso que s’ha d’actuar amb responsabilitat i evitar caure en la temptació d’abaratir els costos dels acomiadaments mal fets.