Retribució d'administradors

Tradicionalment el teixit empresarial andorrà ha estat format per petites i mitjanes empreses, la majoria de les quals familiars, en les quals la figura del propietari i la de l’administrador coincidien en una mateixa persona o grup de persones amb una estreta relació familiar. Tradicionalment aquestes empreses repartien els beneficis generats per l’activitat de l’empresa familiar durant l’exercici, sense tenir en compte la distinció entre la feina feta com a director, administrador o els dividends que han de percebre els propietaris o accionistes. Aquesta distinció ha anat cobrant més importància a mesura que els diferents governs de la darrera dècada han anat avançant en la direcció de dotar Andorra d’una fiscalitat moderna i homologada amb el nostre entorn. En l’actualitat ja disposem d’una bateria inclosos l’impost de societats i l’impost de la renda de les persones físiques, ambdós impostos amb diferents incentius o deduccions als quals poder acollir-se sempre que es compleixin certes condicions. Addicionalment, aquelles persones que siguin assalariades o administradores han de cotitzar a la CASS d’acord amb la naturalesa real de la seva relació amb l’empresa. Aquest nou escenari fa necessari que les empreses familiars que abans no havien de dur a terme cap anàlisi en repartir-se el resultat de l’exercici, en l’actualitat hagin de plantejar-se quin és el motiu real pel qual perceben els beneficis que genera el seu negoci, i quina és la fiscalitat de les diferents rendes que percebran. En l’entorn actual en què l’aparició de nova legislació fiscal que ens homologui amb el nostre entorn i completi el marc fiscal andorrà s’ha tornat un fet rutinari, afegit al fet que tant el departament de Tributs i Fronteres com la CASS vetllen per la correcta liquidació dels impostos i cotitzacions, es fa més necessari que mai adequar les rendes que perceben propietaris i administradors a la realitat, mitjançant una adequada planificació.

*Vladimir Fernánez, Soci Crowe Horwath