Casino sí, casino no

Segons el diccionari, casino és un centre de caràcter cultural o recreatiu, i un casino de joc és on es practiquen jocs d’atzar. Posar un casino de jocs a Andorra ve ressorgint des de mitjans del segle dinou. Per a més d’un, possiblement, el sol mot casino ve aureolat d’un encís especial, fruit del captivador glamur d’un món d’opulència i farniente de sectors de l’alta burgesia d’unes societats liquidades per la Primera Guerra Mundial. Ara estem en una fase de “Casino: sí”. És indispensable per revitalitzar el nostre turisme, se’ns diu. És el que necessitem per a atraure turistes adinerats. S’ho creuen, realment, els qui ens pretenen vendre el producte? En tot cas, jo no soc pro casino. Ho dic alt i fort. No crec que hi hagi cap sector de rics que esperi cap establiment d’aquest tipus per a fer d’Andorra el lloc privilegiat on venir a jugar a cap joc d’atzar. No crec que sigui cap complement turístic indispensable per al tipus de turista que ja tenim. No crec, tampoc, que aporti cap altre sector important de visitants a casa nostra...

Sí, en canvi, tinc molt clar, el perill que pot representar socialment. Riscs que és fàcil trobar explicitats en tots els informes seriosos independents realitzats al nostre entorn geogràfic més immediat. En recordaré només dos (cf. Nº2, desembre 2013, Drogues / Santé / Société), corroborats també per d’altres estudis: 1) el joc excessiu concerneix entre un 1 i un 4% de la població en les societats occidentals; 2) per cada jugador problemàtic hi ha repercussions, en el seu àmbit més pròxim, sobre, entre 5 i 17 persones més. Fem un càlcul ràpid: poden veure’s afectades negativament, a casa nostra, entre 7.500 i 25.500 persones. Entre un 10 i un 33% de la població! Es consideren aquests factors en el moment de pretendre prendre tal decisió? I no he parlat de màfies, de blanqueig, tampoc no he parlat de valors... S’han fet els obligats estudis de viabilitat considerant-ho?