Amb el cul a l'aire

Darrerament em trobo molts empresaris que em paren pel carrer i m’expliquen els autèntics malabarismes que han de fer per aconseguir completar les plantilles de personal per poder portar a bon port els seus negocis, m’expliquen que ells no paguen el salari mínim interprofessional, com fan altres. A la pregunta de quin és el sou que estan disposats a oferir als seus possibles treballadors, aquests em contesten que un salari dins d’una forquilla d’entre els 1.300 i 1400 euros, un salari que no està malament per 40 hores de treball a la setmana, afirmen. Comencem pel preu d’un pis de lloguer que va dels 500 euros a les parròquies altes als 800 euros al centre d’Escaldes o Andorra la vella, calefacció i pàrquing a part, comptant un preu per la calefacció d’uns 50 euros mensuals i sobre uns 70 euros mensuals de pàrquing. Ens n’anem a uns 620 euros a les parròquies altes i sobre uns 920 euros a les parròquies centrals destinats a habitatge. Posem uns 400 euros mensuals com a despesa mitjana en alimentació, afegim uns 100 euros en benzina i uns 250 euros en roba i lleure, això ens situa en uns 1350 euros mensuals a les parròquies altes i sobre uns 1650 euros a les centrals, Déu no vulgui que hàgim de pagar una assegurança per al cotxe o el pis, doncs aquesta ens sotmetria en la misèria o que se’ns espar­raquin els pantalons, per què de ben segur que anirem ensenyant el cul. És per aquest motiu que Unió Sindical d’Andorra ha demanat en innombrables ocasions als diferents governs que realitzin un estudi aprofundit i seriós de quant es necessita per poder viure a Andorra dignament per a una persona, una família monoparental, una família amb fills, veiem amb indignació que cap Govern del país es pren amb seriositat aquest afer, prefereixen més mirar cap a un altre lloc abans d’assumir l’autèntic problema que fa que tinguem un índex tan alt de rotació de treballadors a les empreses andorranes.