Comunicacions exteriors (II)

Andorra necessita implementar les comunicacions exteriors i la veritat és que s’hi està treballant. No es fa al gust de tothom i fins i tot a vegades es donen pals de cec. Una vegada assolit el fet que el ferrocarril, ara per ara i malauradament, no és un mitjà de transport adaptable al Principat per ésser de viabilitat insostenible, una vegada que podem començar a gaudir d’una novella estació central d’autobusos, no sense ensurts, Govern continua treballant amb l’objectiu encomiable de desenclavar el país per l’aire. No obstant això, ens adonem que el projecte estrella de l’heliport s’està estrellant gradualment. Cada cop que s’enceta un projecte, aquest s’entesta a enderrocar-se automàticament per la pressió popular i és prou conegut que la ciutadania, en el seu concepte més ampli, acostuma gairebé sempre a tenir la raó. Penso sincerament que voler implantar tossudament un heliport en un emplaçament geogràficament cèntric no tindrà mai el plàcet ciutadà. Ens hem capficat en el fet que l’heliport ha d’estar ben proper a la conurbació central sine qua non i probablement ens estem equivocant. Les dimensions del país, que són les que són, ens admeten situar aquest equipament en zones perifèriques, exemptes d’habitatges i ben comunicades però. D’aquestes localitzacions n’hi ha un bon grapat. Un argument entenedor que ens proporciona l’helicòpter és la seva gran utilitat que no admet dubtes, quan s’aborda el capítol de les emergències. Penso també que això ja ho tenim resolt tàcitament tot i no disposar d’unes instal·lacions heliportuàries adients i concretes. Una bona línia de treball seria el desenvolupament de l’aeroport de la Seu d’Urgell, donant-li un impuls sense embuts i consagrant l’equipament com a aeroport d’Andor­ra, frec a frec amb AENA, sense dispersar energies en altres ocurrències. Finalment, després d’aquestes reflexions em pregunto constantment, fa falta un heliport a Andorra?