Enganxats a la cadira

No he fet estudis de ciència política però avui us voldria comentar, sense entrar a valorar ni jutjar ningú, un tema que personalment em costa entendre. Pensava –de manera ingènua em direu– que el nostre sistema electoral, tal com està plantejat ara, fomentava que els ciutadans votin per un partit, basant-se en el seu programa, i no en persones de forma individual. En efecte, estava convençut que si un electe abandonava el seu partit, aquest havia de ser substituït necessàriament pel primer substitut de la seva llista electoral, ja que deixava de defensar les idees per les quals els ciutadans l’havien votat. Però veig que les coses no funcionen així, al contrari. Si ens basem en un cas que ha tingut un ressò mediàtic important aquestes darreres setmanes, sembla ser que no existeix cap impediment legal al fet que un conseller general pugui abandonar el partit mitjançant el qual ha estat elegit sense perdre la seva condició parlamentària. Realment, em costa molt entendre aquest plantejament, ja que com a ciutadà vaig votar per un programa i no per una persona concreta. Imaginem-nos un moment que persones amb ideologies polítiques contraposades presentin un programa i una candidatura amb l’únic objectiu de fer caure el partit al poder (tota semblança amb fets reals és merament fortuïta). Imaginem-nos que aquestes persones gua­-nyin les eleccions i decideixin posteriorment abandonar aquest famós partit de coalició, és a dir, esdevinguin tots consellers independents, i no segueixin el programa polític mitjançant el qual han accedit al poder. Què passaria llavors? Com es podria resoldre aquesta situació insostenible? Cal fer una reflexió molt profunda sobre el nostre sistema polític, i reformar-lo, per evitar que la situació que estem vivint actualment no es pugui generalitzar i sobretot per respectar el vot de tots nosaltres, ja que, recordem-ho, votem per un programa presentat per un partit i no persones.